dimecres, 18 de novembre del 2009

Tirant lo Blanc

http://www.xtec.cat/~acarre/frames1.htm

Fins aquí només hem donat la paraula als cavallers. Deixem parlar a alguna donzella o dama, no? Vegeu com és que s'enamora Carmesina. D'això se'n diu amor de lluny, i ja l'havien cantat els trobadors en els seus versos.

En aquest text apareix el moment en que Tirant s’enamora de Carmesina. Explica que en només veure-la s’enamora d’ella. No pot fer res més que no sigui mirar-la, observar-la. I tot seguit explica que sent un dolor que mai havia sentit a la seva vida. No tenia gana, i es tumbà al seu llit recolzat al coixí als peus del llit. S’estava enamorant.

En el llibre i en aquella època expliquen l’amor d’una manera molt més sensible com avui en dia. Potser el viuen de la mateixa manera que avui en dia al segle XXI però el transmeten d’una manera ben diferent. Transmeten exacatament el que senten i ho magnifiquen amb paraules explicant lo meravellós que és.

Ha arribat el moment de mirar-nos els enamorats en conjunt i no per separat. Ens fixarem, doncs, en què fa cada una de les parelles que funcionen (més o menys: això depèn de l'habilitat de cadascú) a la novel·la.

1. Tirant i Carmesina

Tota relació d'amor comença amb una declaració: és la manera de compartir amb l'altre (o l'altra) l'enamorament que ja fa temps que se sent amb força. Vegeu de quina manera més delicada, original i esplèndida Tirant es declara a Carmesina.

Què us ha semblat? Quina promesa d'acostament físic ha fet Carmesina al seu cavaller?

Tirant fa una declaració d’amor molt bonica. Carmesina s’apropa a ell dient-li que què li passa. Que ella l’aprecia molt i que no li agrada veure’l trist i que si pot fer alguna cosa per ell ho farà. Tirant no ho vol explicar i al final Carmesina insisteix tant que tirant li confessa que ama. Ella insisteix en que li digui qui és la dama que el fa petir tant i ell li donà un epspill. Carmesina va corrents a la seva habitació esperant torbar el retrat d’alugna dama a l’espill però no apareix res més que la seva pròpia imatge.

Trobo que és una declaració d’amor molt bonica i original. I com he dit a la pregunta anterior, una menra de declarar-se, de veure i expressar l’amor com ja no es fa avui en dia.

Acostem-los físicament, doncs. Hi ha una escena memorable de la novel·la on se'ns explica què passa la primera nit que Tirant i Carmesina dormen junts. Som al castell de Malveí, després de la batalla que Tirant ha guanyat als turcs. Al castell hi ha Carmesina i les seves donzelles, Estefania i Plaerdemavida. Totes tres han de tornar aviat a Constantinoble. Estefania té una idea per disminuir la pena que la separació causa en els enamorats: a la nit, Diafebus i Tirant aniran a la cambra de les donzelles, i a veure què s'hi esdevé.

Per què penseu que Tirant i Carmesina no han consumat l'amor en una ocasió tan bona? I fixeu-vos en un detall, que demostra el gran saber novel·lístic de Martorell: el narrador no explica directament els fets, sinó que fa que els narri un personatge, Plaerdemavida, que fingeix que ha tingut un somni quan el que ha fet en realitat és espiar pel forat del pany!