AVANTGUARDISME

-Cubisme:


És un moviment que consisteix en la descomposició de figures geomètriques.En el camp de la literatura és fa ús del collage i el salt de fallaEls autors més importants pel que fa la pintura són Braque , Pablo Picasso i Joan Gris; i pel que fa la literatura, Guillaume Apollinaire.























Pablo Picasso

Braque

Surrealisme:

És un moviment atístic, intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconcient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que "i més veritable que la realitat tangible i quotidiana:el "el sur real", per sobre de la realitat. Pel que fa la poesia els autors més importants són J.V.Foix, L.Aragón i P.Eluard i pel que fa la pintura ens trobem a Joan Miró,Salvador Dalí, Magritte Picasso.

Magritte

Joan Miró

El poema que he creat intenta ser futurista ja que parla sobre la industralització i aquets temes innovadors, té llibertat gramatical ja que hi ha una supressió parcial dels signes de puntuació i paraules en llibertat

EXERCICIS DEL LLIBRE







1.(llegir text)

2.definició de mots:

Rédós :loc adv A redossa, a recer, a l'abric.

bec: TECNOL 1 Peça metàl·lica, generalment tubular sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual surt una flama emprada per a il·luminar o per a escalfar
2 bec de tallar (o de soldar)Bufador

trams: Cadascuna de les parts, seccions, trossos, etc., en què és dividida una cosa, o en què pot ésser considerada dividida, especialment pel que fa a la seva longitud. Una canonada de trams curts. Un tram lliure de via. Un coet còsmic de tres trams.
2[reducció de tramvia]

aparer:v intr 1 ant Aparèixer

espectre:1 Imatge d'un mort que s'apareix a algú, fantasma, aparició.

suara: Ara mateix, ara fa poc

superstició:3 RELIG Atribució d'una força oculta i sobrenatural a objectes i esdeveniments que, per llur natura, no la posseeixen.
2 Creença religiosa considerada com a irracional i esgarriadora.


escata: f 1 ANAT ANIM Formació epidèrmica i dèrmica que cobreix el cos de molts vertebrats i els serveix de protecció.
2 p anal 1 Cadascuna de les petites plaques de metall, os, etc., que, imbricades, formen un ornament, un ausberg, etc.

3. sinònims

apar: apareixer
espectre: fantasma, al lucinació, visió.
suara: ara mateix

5.resumir poema seguint preguntes.
l'autor i la seva estimada són asseguts a taula, i ell està observant els ulls d'ella. El maniquí de fusta li sembla un espectre i tira el tinter amb lo qual la tinta s'escampa, després d'això es tornen pàl·lids.

9. Digues quines són les tecniques usades en el poema.
Versos en salt de falla
Absència de signes de puntuació

El adiós

Recogí esta brizna en la nieve
Recuerda aquel otoño
En breve
No nos veremos más
Yo muero
Olor del tiempo brizna leve
Recuerda siempre que te espero

Versión de Andrés Holguín

Aquest és un poema cubista de Guillaume Apollinaire. Com a tècniques utilitza el salt de falla, tècnica cubista i la supressió parcial dels signes de puntuació, lús d'espais en blamc.

AVANTGUARDISME

CUBISME: És el moviment estètic-literàri,Aquest moviment que té com a precursor en l'art a Cézanne, una de les quatre individualitats. Cercava la descripció de l’espai a través de les formes geomètriques i la modulació del color. Cézanne deia que tot es pot reduir a formes geomètriques, esferes, cilindres o cubs. El cubisme neix amb uns plantejaments originals basats en l’anàlisi de la descomposició de les formes d’un objecte i la visió múltiple desde diferents punts de vista plasmada sobre una tela o un paper.
Un quadre cubista sembla la imatge d’un mirall trencat que reflecteix fragments d’un objecte…. Però mentre que el mirall trencat correspon a la casualitat, les imatges del cubisme eren visions d’un mateix objecte recollides intencionadament buscant una ordenació geomètrica de l’espai, en una nova manera de representar la realitat. Els cubistes diuen que un objecte pot ser vist alhora des de dalt, de baix, del costat, de front, del darrera…..en un mateix quadre.
Els cubistes barregen també elements figuratius i abstractes dins uns mateixa obra
Una altra de les seves característiques és la introducció de noves tècniques o nous materials com el collage.
Collage o papier collée significa paper enganxat.



FURURISME: La Primera Guerra Mundial, que esclatà l’any 1914, va disgregar els artistes que coincidien a París atrets per la capital de l’art. Aquest fet va permetre la creació de nous nuclis d’activitat artística en tornar els pintors als seus respectius països. Itàlia, Suïssa, Rússia i Holanda.En el cas del Futurisme hem d’anar a Itàlia.
Itàlia vivia aleshores un moment polític difícil . Una jurisdicció reprensiva i la inexistència d’un moviment obrer organitzat estimulen la difusió de l’anarquisme i el marxisme, hi ha un intent de recuperació per integrar-se al ritme europeu però perd importància davant el feixisme.Els seus components provenien majoritàriament de les files anarquistes, i en els primers anys els unia sobretot una voluntat de renovació de renovació a través de l’art. Molts pintors intentaven fer una síntesi de les seves idees polítiques amb la nova plàstica futurista , defensaven un art social, la construcció del futur a través del treball, exaltaven la màquina, la velocitat… Però ,més tard, a l’inici de la Primera Guerra Mundial, aquesta modernitat va acabar identificant-se amb la burgesia i els interessos econòmics que la guerra generava. La lluita contra la tradició s’anà degradant progressivament arribant fins i tot, després de la guerra, a la col•laboració amb el feixisme.El futurisme té una influència tècnica clara del cubisme. Ara bé, els futuristes refusen totalment la temàtica dels cubistes, perquè la consideren tradicional; recorda que aquests representaven paisatges, natures mortes, retrats, i en canvi els futuristes representen màquines, velocitat, moviment.

Els futuristes fonen els objectes i el seu entorn en una sola cosa. Representen el moviment amb un seguit de línies de força i tallen la composició com si es tractés d’un primer pla fotogràfic.

Els pintor futuristes volen representar la velocitat en els seus quadres i pinten tot allò que tingui moviment. Per representar el moviment fan servir un seguit de línies simultànies que entre la una i l’altra donen la sensació del pas del temps.




DADAISME:El Dadaisme constitueix una rebel•lió contra totes les formes culturals d’una societat que s’ha encaminat cap a la guerra

Les manifestacions dadaistes són provocatives. La casualitat és sovint la base de les seves obres. Tot i que refusen l’art tradicional, fan servir recursos com el collage, la tipografia o les fotografies.

Tot i que refusen l’art, es consideren un moviment artístic. Aquesta actitud anti tot els porta a defensar la llibertat i l’espontaneïtat, busquen noves maneres d’expressar-se que sempre són provocadores.

Per divulgar les seves idees fan, com els futuristes, activitats envoltades per l’escàndol i publiquen manifestos. L’espontaneïtat, l’atzar i la sorpresa eren la base de les seves obres. Feien servir la tipografia, el collage, els muntatges fotogràfics sense plantejaments previs, cercant la casualitat.

Empraven els materials més banals per crear les seves obres. Algunes vegades buscaven efectes determinats, d’altres agafaven fragments de revistes, bitllets de metro, fotografies, llumins, etc., i deixaven que la casualitat determinés la composició. Deixant que l’atzar fos el protagonista refusaven el fet creatiu.



SURREALISME:El surrealisme neix influenciat per la seva exploració del subconscient que difon Freud.
En els ambients Intel•lectuals es lleguen els seus llibres i es discutien; eren l’ultima novetat de tots els artistes: els aspectes íntims a través dels somnis, les tècniques de la psicoanàlisi o del món inconscient, ajudaven a retrobar un món interior de l’home poc conegut fins aquell moment.

En aquests textos, basats en les idees surrealistes, es parla de la força creadora, de l’escriptura automàtica, del món dels somnis com a font inspiradora i desconeguda, es valoren l’atzar, les casualitats, els instints i s’invoquen la llibertat i la imaginació. Amb tres paraules podríem definir els surrealistes: màgic, il•lusori, mític.
Joan Miró és un dels molts pintors catalans que van anar r a treballar a París, on va coincidir amb Picasso i amb els surrealistes. Miró es va interessar molt aviat per les imatges abstractes, els móns màgics, els elements orgànics del microcosmos, el món estel•lar, utilitzant signes colors i ritmes dins una mateixa composició, la seva pintura esdevé un alliberament, un cant a la llibertat, la imatge d’un món irreal, de somnis, de fantasies d’essers que suren en l’espai i s’alliberen.
Magrittte és un altre pintor que, tot i ser surrealista, juga amb imatges reals, jocs de paraules, casualitats lingüístiques o bé jocs entre la paraula i la representació de les coses, entre figura i fons.
En el món de Magritte les figures, els rostres, els moviments, no corresponen a la realitat sinó a un món somiat. Paisatges reals i paisatges pintats, quins són els més reals?. Que és millor, la il•lusió del paisatge o la realitat del paisatge ?
Dalí crea associacions d’objectes insòlits o imatges incoherents, pinta somnis, deliris, records falsos, crea figures de l’absurd, rellotges tous paisatges fantàstics, irreals però possibles dins el somni..... sempre amb el desig de transformar la realitat.
Miró, el podríem definir com a màgic, Magritte com a il•lusori, Dalí com a mític.